Les fonts de Santa Margalida, que
brollen de l'aigua arreplegada a Maria de la Salut, fou un tema
polèmic, durant els anys de la segregació dels dos pobles.
Les terres que confronten. Des
del Turó d’en Xeu, amb el Turó de sa Bisbal, fins a arribar
al Turó d’es Pujol, dins el terme de Son Perot (Maria
de la Salut), formen triangle cap a Santa Margalida, partint des d'Es
Velar, als Turons de Son Fluxa, i Son Femenia.
Durant l’època de pluges,
Sa Bisbal i voltants, emmagatzemen les aigües dintre del sistema rocós, i
que es filtren per les escletxes que es formen entre les roques poroses.
Al contrari de les fonts Ufanes, aquestes brollen llargament, i brollen
en diverses fonts, mirant cap al sementer de terra bona, anomenat és
Reboster, que està a la part baixa.
Són terres d’argila blanca,
que entre les propietats tenen conservar la humitat. Es podien
regar a l’estiu, mitjançades mines, i qnacs d’origen islàmic, que omplen
pous i safareigs, als horts anomenats amb el no de s’Hort d'es Pujol,
s’Hort d'es Mestre, s’Hort d’en Carreres, s’Hort d’en Domingo, s’Hort d'es
Reboster, o s’Hort d’en Degollat, entre d’altres.
Aquestes finques que eren
destinades, a cultivar hortalisses, per omplir és rebosts, dels habitants
de la vila de Santa Margalida.
Sa Bisbal, va ser durant molts
d’anys, objecte de discussió, amb motiu de la separació de Maria de la
Salut, fins que l'any 1836, arribaren a un acord, per part dels dos
pobles. Venia a dir, que mentre els propietaris, que la majoria eren de Santa
Margalida, seguirien pagant les contribucions i arbitris, o els
imposts al seu poble, la propietat correspondria
al terme de Maria de la Salut. El límit seria, i és, del camí vell de
Muro cap a dalt. Segons va publicar Tomeu Pastor.
A la prehistòria, a
la Murada d'es Velar, s’hi establiren distintes civilitzacions,
des de la Cultura Talaiòtica fins a la Islàmica, ja que a aquells
paratges cobrien les necessitats bàsiques. Prou Aigua per alimentar les
persones, i els animals domèstics. Als seus peus tenien, la
Font d'es Pujol (avui abandonada), i més tard el pou d’Heró. Així que entorn de
l’any -1300 aC, al començament del període Talaiòtic, ja habitaven
per aquest indret.
A l’any -123 aC amb l’arribada
dels romans, i més tard els àrabs, aquests darrers, foren els que
dissenyaren les estructures, que avui encara es conserven, per canalitzar
aquestes aigües superficials, tan necessàries per al camp durant l’estiu.
El nom de per si ja crida
l’atenció, segurament li ve, per la gran quantitat de forats on i
surt aigua, o per al prim forat on degolla la font. Com diu Tomeu
Pastor, en ser la darrera font de sa Bisbal, podria regalimar l'aigua
molt.
Posant molta imaginació,
podria ser, que hi hagués hagut algun succés dramàtic, ja que les aigües es va
privatitzar, per imposició del règim feudal, després de la conquesta. Les fonts
que ja existien de durant l’època Islàmica, eren públiques. Però no
he trobat cap llegenda, per poder-la contar.
Aquesta finca després de la
segregació de Maria de la Salut, a 1836 (segle XIX), encara tenia 28 quartons.
14 a la part de la Bisbal, on hi havia les cases de la possessió, i
14 quartons dins el terme de Santa Margalida, on hi havia les
Cavalleries, i les solls per engreixar porcs, els galliners, i altres animals
de la finca.
PERSONATGES.
El que més m’ha cridat l’atenció
són les persones que visqueren a aquesta finca, o que
fins i tot hi naixeren, que són:
JOAN ORDINAS TOUS, nascut a
1.839. Famós baríton reconegut internacionalment, propietari de la finca,
va fer construir, un xalet amunt la font d’origen àrab, que dona nom a la
finca. Deien que seria un regal a la seva futura esposa, una vedet
italiana, que al final no va ser.
Als voltants de la mansió tenien
un jardí, amb tarongers i fruiters, amb molt bones vistes al poble de
Santa Margalida. Amb el temps, i després d’haver perdut la veu una
temporada, s’embarca amb negocis d’òpera, que no anaren del tot bé, i va oferir
la finca a un familiar seu, perquè la compres.
JOSEP GARAU TOUS. (nascut a
1.855) Va comprar la propietat, i entre altres coses va utilitzar
les paises, per amagar el contraban. Va ser notícia, l’apressament de 450
kg de tabac. Josep era conegut, per la seva fàbrica de tabacs a
l’Alger, la que amb els anys, fundaren una societat amb el Jove de Can
Verga, que havia nascut l'any 1880. Una cimentera, encara dur el seu nom,
Cimentera d'en Verga a sa Bisbal. Estava a la part alta, de la Font d'es
Pujol
RAFEL GARAU PLANAS
(nascut a 1.888) Fill de Josep Garau. El jove vivia a Santa Margalida, i
controlava el negoci del tabac a Mallorca, acaba
assassinat dia 29.12 1916, quan tenia 28 anys, a El Grau de Valencià.
JOAN MASCARO FORNES.
(nascut a 1.897) a la part de dalt, de les cases de sa Bisbal, va
passar els primers anys de la infància a aquesta finca, on treballaven
els seus pares. En emigrar els seus pares a Alger, treballaven a la
fàbrica del propietari de S'Hort d'en Degollat, que era Josep Garau.
Joan va quedar a càrrec dels seus tios. És conegut de tots,
per les seves obres, traduccions, del que va ser professor d'universitat
mentre vivia a Cambridge.
Tots ells begueren de les aigües
de la font.
***
S'HORT D'ES MESTRE.
Passat es camí den Porrillo, ve can Tomeu Mariando i es Pujol, esta a la part de dalt ( Sa Bisbal) dins el terme de Maria de la Salut. A l’altra part del camí vell de Muro, en front des Pujol hi la font de s’Hort des Mestre. Que temps enrere era de la família del Secretari ( Família Santandreu).
Es una mina d’origen Islàmic, amb pous de oreig del tipus “qanat”. Actualment l’aigua esta contaminada per nitrats, degut les explotacions agrícoles intensives. Tens enrere hi hagué un moli fariner, que utilitzava l’aigua per moldre el blat o altres cereals. Se conserva en molt mal estat.
SA FONT DES PUJOL.
Aquesta font ja esta documentada a 1.247. on va quedar escrit: “ la font neix dins el terme de Maria però rega terres de Santa Margalida” Avui en dia encara te un safareig ple d’aigua, i a mes els sobrants surten per dos ramals a disposició del regants veïnats.
En temps de la Cultura Talaiòtica , i fins i tot Pretalaiotica el poblat que residia a la Murada des Velar, on hi havia dos talaiots avui derruïts aprofitaven aquesta font per la població.
La mina des Pujol que te uns 60 metres, avui en part coberta per batzers, fou dissenyada durat l’època islàmica. Un alta mina a vora el creuer de Maria també es troba en el mateix estat, encara que les aigües pareix que no es retenen. Es probable que amb albellons alimentin el Pou d’Hero
***
Vista aèria Font des Pujol
ES POU D’HERO.
Aquest Pou desaparegut durant mols d’anys, fins que a 1.996 fou excavat i restaurat. Al seu entorn hi ha moltes llegendes des de que hi havia un poblat que tenia el cementiri al Velar. A dir de la gent, que anomenaven Clapers als Talaiots, o Cementeri dels moros a estructures antigues, no es estrany que es repetir altres llegendes com la des les troballes de verges o Santes. Pareix esser que una estàtua de Santa Margalida anava i venia fins que al final volgue estar a on avui hi ha l’església de Santa Margalida per decisió divina. Anys mes tard el Compte Mal tingue el seu palau i els jardins envoltant l’església.
Lo Cert es que el mot Hero ja estava documentada a 1.250. i diu així ;“Donem i cedim a vostè Berenguer Arnau d 'Illa, ciutadà militar, i els darrers successors per sempre, totes les justícies a les alqueries anomenades de Sta. Margalida d'Hero»” citat al privilegi que va donar Jaume I a Berenguer Arnau.
Per altra banda Hero que prové del grec significa heroi o pot esser el nom amb la mitologia grega “Hero i Leandra”, una historia que pots llegir pitjant el seu nom.
La part històrica i la part de llegenda al final d’aquest escrit
De les característiques de la
fonts, ho pots llegir als enllaços.
***
INDEX ENLLAÇOS:
FONT DE S'HORT DEN DEGOLLAT
FONT DE S'HORT DES MESTE
FONT DES REBOSTER
FONT DES PUJOL
ES POU D'HERO
***
FONT DE S'HORT DEN DEGOLLAT
Municipi.- Santa Margalida | Lloc.- Hort den Degollat - Rústic | Ús.- Hort | Tipus.- Mineta | Situació: Google Maps (31 S 507694 4393961 ) | Alçada.- 70 msnm
La capella és tota de marès, amb bancs de pedra a banda i banda. Enmig hi ha una gran pica a nivell de terra, pareix que abans hi podia haver una escalonada per davallar un poc però ha desaparegut. A dins una capelleta al fons de la gran capella hi ha un finestró que permet observar l'interior de la mina. Sa mina és de secció rectangular, parets de pedra seca forrada de ciment els 0,80 m. de terra al nivell des finestró; ses parets són verticals i sa coberta és de lloses planes. D'aquesta manera, tota sa mina (de llargària no determinada) es converteix en un gran dipòsit de reserva.
Sa mina te un recorregut irregular i sembla que té una longitud de més de 8 metres tirant de cap a la dreta vist des de sa boca. L'aigua cau directament dins una pica d'on surt una canal que passa per davall el banc del costat esquerre i arriba fins a l'hort. Una canal davall un marge acaba en un pou i per aquest i un albelló va cap avall en direcció a sa Síquia Reial, segurament aportant abans aigua a altres horts.
.jpg)
https://sites.google.com/view/fontsdetramuntana/pla/santa-margalida#h.p_gDiS_Itu0bgY
***
FONT DE S'HORT MESTRE
Municipi.- Santa Margalida | Lloc.- es Pujol - Rústic - Privat | Ús.- Molí fariner | Tipus.- Qanat | Situació: Google Maps (31s 508186 4393338) | Alçada.- 77 msnm
***
FONT DES REBOSTER
Municipi.- Santa Margalida | Lloc.- Hort de Raboster - Rústic | Ús.- Hort | Tipus.- Qanat | Situació: Google Maps (31 S 507918 4393698) | Alçada.- 76 msnm
***
FONT DES PUJOL
Municipi.- Santa Margalida | Lloc.- es Pujol - Rústic - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Mina | Situació: Google Maps (31 S 508408 4393101) | Alçada.- 74 msnm
***
ES POU D'HERO
El pou d'Hero es localitza molt a prop de la vila de Santa Margalida, a la cruïlla de la carretera de Santa Margalida a Ariany (Ma-3340) amb el camí de Son Fum. La tradició explica que, als voltants, hi havia un poble que ja existia en temps prehistòrics; s'anomenava Hero i tenia el seu cementiri al poblat talaiòtic des Velar (es Cementeri des Moros). En època andalusina o musulmana, Hero donava nom a una gran alqueria, de 20 jovades d'extensió. Al Repartiment de després de la conquesta, Hero (com tot el districte de Muruh) va correspondre al Comte d'Empúries, Ponç Hug, que va cedir aquesta alqueria, amb categoria de cavalleria, a Berenguer Arnau d'Illa.
La notícia més antiga que tenim del topònim Hero és un Privilegi, del 1250, en què el rei Jaume I va atorgar a Berenguer Arnau d'Illa la jurisdicció sobre les alqueries de Santa Margalida d'Hero: «Donem i cedim a vostè Berenguer Arnau d 'Illa, ciutadà militar, i els darrers successors per sempre, totes les justícies a les alqueries anomenades de Sta. Margalida d'Hero». El llogaret va decaure durant el segle XVI, mentre s'anava formant el nucli actual de Santa Margalida i, poc després, va ser completament abandonat. Fins i tot el pou va estar a punt de desaparèixer, fins que les excavacions i la corresponent restauració del 1996 van recuperar el conjunt del pou (mota, esglaons, coll i els 4 pilars i els 2 travessers de fusta) i ara és una bona fita d'aquest substrat antic de Santa Margalida, que voreja la llegenda.
