31.8.26

PROGRAMA DE LES FESTES DE LA BEATA, DE L'ANY 1917.

Aquest any va caure en dia 2 de setembre, i feren dos dies de festes. El vaig trobar publicat a la Revista Can Picafort de l’any 1997, on es recordava el que va passar, quan havien passat vuitanta anys, i m’ha semblat interessant recordar-ho ara, que estem a punt de fer-ne cent vint anys.

 

Encara que l’escrit a la revista no ho diu, puc imaginar que es va publicar a l’Última Hora, on solien publicar les festes que feien als pobles. Sempre en crida l’atenció, que molts de programes de festes de la Beata, parlen de la processó que tant agrada als forasters, fent referència a la gent d’altres pobles.

 

Les festes van començar amb les Completes. Seguidament, un concert per la Banda Municipal a la plaça del Príncep. Il·luminada per bombetes elèctriques.

 

Diumenge de bon matí, toc de diana, per la Banda Municipal, i a les 10 hores ofici major. Després a les 12 del matí, les carreres a Es Cos de Sa Torre. El capvespre altre cop carreres, però a la Plaça Major i acompanyats per la Banda Municipal.

 

La processó a l’entrada de fosca, va sortir des de l’església, amb tots els elements bàsics, encara que pens que el recorregut devia ser molt curt, perquè a les 21 hores, ja començava el ball amb les típiques xirimies al cadafal. En haver acabat, una amollada de bufetes, i per acabar les festes el castell de focs artificials.

 

Unes festes en tots els elements, música, competicions i atraccions.  Sense faltar la processó, que com deia el programa, ... que tant agrada als forasters, i que du tanta de gent dels pobles veïnats.



LA PART ECONOMICA.

Aquest any es va encarregar d'organitzar les festes de La Beata,  en Llorenç Rullan Rotger, per encàrrec de l’ajuntament, presidit per Felicià Fuster Molinas, que va ingressar, pel lloguer de cadires i taules, a més d’altres vendes 130, 75 pessetes el dia ball.

 

Les despeses de les festes d’aquest any, van ser entre d’altres, pagar les despeses de la processó, que va pujar a unes  96 pessetes, entre les quals hi havia les 10 als dimonis o 47 entre faies i bengales.

 

El ball que van fer els xeremiers costar 58 pessetes per la colla, en canvi, el consum de les bombetes elèctriques, en van costar 90, en total 148, mentre van ingressar per aquest les 130 dites.

 

El que no consten són les despeses del concert de la Banda Municipal, que es veu que cobraven a part, això que va actuar a més en el toc de diana i l’actuació durant les carreres a la plaça. El que no queda clar és si van actuar a la processó, ja que just anomena la música. Aquestes actuacions no consten a la liquidació de les festes.

 

Les competicions, tant les carreres a peu, com les dels cavalls al Cos de Sa Torre i les de resistència a la plaça del Príncep, els premis pujaren 107,35 pessetes.

 

 Hi ha unes partides de licors, que no sé on anaven destinades, però pujaren 17,90 pessetes.

 

El final de festa amb els focs artificials costaren 150 pessetes.

 

La diferència entre entrades i despeses, li va costar a l’ajuntament 390,02 pessetes. Per comparar d’alguna manera, l’any 1918, que va organitzar les festes, en Rafel Matas Capo, li van costar a l’ajuntament 428 pessetes.

 

Aquesta informació està documentada, a les actes de l’ajuntament, pel més setembre de cada any 1917 i 1918.




LA PROCESO PER AQUELLS ANYS.

A partir de 1.910, ja consta, qui  era el predicador, que s'encarregava de l'homilia, a l'Ofici Solemne:

1912. L'any que  La Beata va ser dia 1 de setembre.

"Dia 24 d'agost de  "Els sufragis i adventicis de la setmana són: Dissabte, dia 31 d'agost, a la nit, Completes solemnes, com a preparació per la festa de la Beata. Diumenge dia 1 de setembre, gran festa dedicada, a la Verge mallorquina, la Beata Catalina Tomàs; Consistirà en Prima Tèrcia solemne, Ofici Major, amb el sermó, que predicarà el Dr. Josep Auba, notari de la Cúria eclesiàstica de Mallorca.

  Abans de començar l'Ofici, hi haurà la solemne benedicció, de la Capella Fonda, com se sol anomenar, o sia Capella de la Comunió". 

 

Aquestes informacions les va recollir Nicolau Pons, a les hores rector de Can Picafort.

* * *




LA PROCESSO 1.919

 

L'any 1919  a l'Almudaina, diu:  Dia 9 de setembre, aquest diari pública, la crònica detallada de les passades festes, a honor de la Beata Catalina Tomàs.  Referent a la processó el cronista diu: "Formen els primers llocs de la comitiva, llargues fileres de nins, i joves amb faies enceses,  que donen a la processó, un aspecte original.

 Després, al centre de la comitiva, una sèrie de nins  representant personatges al·legòrics, de la vida de la Beata Catalina Tomàs, sants i santes comunitaris, etc.

 Els "dimonis", movent amb gran amb alegria,  i amenaçant amb els pals, que pretenen atemorir o seduir la Beata, i que aquesta contesta als insults, presentant-los la creu, davant la qual cosa, aquells retrocedint.  Acaben furiosos, i trenquen,  estrepitosament la gerra.

Després d'aquest quadre al viu, és portada a la imatge de la Beata, i segueix després el clero parroquial. La processó la  presideix l'ajuntament, i l'acompanya la Banda Municipal.

Recollit per Ramon Rosselló Vaquer

***



1917

EL CONCERT.

PER LA BANDA MUNICIPAL.

 

L’electricitat va arribar al poble de Santa Margalida a partir de l’any 1920 per l’Empresa La Propagadora Balear de Alumbrado d’Inca. Anteriorment és produïda amb uns alternadors.

 

Fixat que el concert destaca molt aquest fet a l’enunciat dient que estarà il·luminada amb infinitat de bombetes elèctriques, segurament aquest any era una novetat perquè abans els espais públics estaven il·luminats amb gas.

 

Per l’enunciat sabem que a la Vila aquest any hi havia una banda Municipal que era dirigida el professor Baldomero Astorga, va ser director almanco aquest any i fins a l’any 1919, qui després als anys trenta dirigia la banda de música de Santanyí, on va implantar cançons de les Sales, que són les Cançons de Pasqua per cantar les panades.




 ***



PROGRAMA FESTA LA BEATA L'ANY 1917.

Com en anys anteriors, el proper diumenge, 2 de setembre, se celebraran festes cívic religioses en homenatge a la Beata Catalina Tomàs.

Els molts preparatius, i el gran nombre de forasters, que han promès la seva assistència, auguren multitud de concurrents, per a tots els actes, als quals es donarà gran solemnitat, i esplendidesa.

 

Programa.-

Dissabte, dia 1 de setembre (1917).

Al capvespre, Solemnes Completes, amb assistència de les Autoritats.

A les 21 h. Concert a la plaça del Príncep, que estarà adornada i il·luminada, amb infinitat de bombetes elèctriques.

La Banda Municipal, que dirigeix ​​el gelós professor Baldomero Astorga, tocarà el més escollit del seu abast, i selecte repertori. Als intermedis, es donarà amollada dels globus aerostàtics, i es disputaran focs d'artifici.

 

Diumenge, 2 de setembre .

Diana per la Banda de Música, que recorrerà els principals carrers de la població, al so d'animats pasdobles.

A les 10 hs. Missa Major, amb assistència del Magnífic Ajuntament. Predicarà les glòries de la Beata, i exalçarà les virtuts de la verge valldemossina, un dels més prestigiosos oradors sagrats.

A les 12 hs. Carreres de nins, homos i cavalleries al Cós de SA TORRE, amb els següents premis extraordinaris.

5 pessetes i un gall, per a corredors forasters.

5 pessetes i un gall, per a corredors del poble.

5 pessetes i un cabestrell per a cavalls.

Es disputaran també altres premis ordinaris, per a nins, muls i poltres.

A les 17 h. Carreres de resistència a la Plaça Major, atorgant-se els següents premis:

Per a tota mena de corredors, 25 voltes a la 'pista, :

Primer premi: 25 pessetes.

Segon Premi: 10 pessetes

Tercer premi: 5 pessetes.

Per a corredors veïns del poble,

20 voltes, :

Primer premi: 15 pessetes

Segon premi: 10 pessetes

Tercer premi: un gall

 

És obligatori el vestit de corredor, i s'han d'inscriure a la Casa Consistorial, abans de les 15 hores, en què es tancarà la llista de corredors.

Amenitzarà l'acte la Música del poble.

 

PROCESSÓ DE LA BEATA.-

A l’entrada de la fosca, d'aquest Diumenge, 2 de setembre, (1917) sortirà de l'església parroquial, la tradicional Processó, que tant crida l'atenció, assistint les Autoritats i la música.

A les 21 h. Ball a l'estil del país, amb les típiques Xirimies. Música al cadafal, elevació de globus i tret d'un vistós Castell de focs artificials.


EL BALL TIPIC ES FEIA AMB LA MUSICA DE LES XIRIMIES.



***

LES FONTS


***


***

***

11.8.26

XEREMIERS I FLABIOLERS DE LA VILA. Per Aina Torres Santandreu.

 Origen de la colla de Santa Margalida

 

 

 

La colla de xeremiers i flabiolers de la Vila es fa fundar l'any 2000 com a primera colla.

Fou fundada pel flabioler Guillem Mayol i Capó i el xeremier Martí Torres i Massanet.

L'any 1999 varen fundar l’Escola de Música Tradicional a Santa Margalida amb el suport de l’Ajuntament i amb el mestre Rafel Moll. A partir d’aquest instant, per l’escola passaren nous xeremiers com per exemple: Rafel Moreno, Rafel Mayol, Pep Gayà, Baltasar Miralles, entre d’altres.

I més endavant, es va incorporar el rol de la dona xeremiera a la colla de Santa Margalida; que foren: Margalida Reinés, Marina Pou, Catalina Miralles, Catalina Plomer i Xisca Moll, entre d’altres.

Actualment, continuen actius a la colla només sis membres: Guillem Mayol, Martí Torres, Pep Gayà, Baltasar Miralles, Catalina Miralles i Rafel Mayol.

L'any 2005 dugueren a terme la I trobada de xeremiers i flabiolers pel 5è aniversari de la colla del poble.

Durant tots aquests anys han establert un notable repertori i han realitzat sonades arreu de les Illes Balears, Catalunya, País Valencià, i actuacions destacables com a Glasgow al Piping Festival’07.

Han participat activament a trobades anuals a Mallorca, com les que es duen a terme a Sóller, Muro, sa Pobla, Marratxí, Alcúdia, Mancor de la Vall... També han pogut realitzar recitals al Palma Arena, al Castell de Bellver, i als certàmens La Vila Canta Nadal; desenvoluparen la seva tasca musical amb la participació en els actes de les festes tradicionals i la participació i intercanvi amb altres associacions del terme municipal de

Santa Margalida. En són un exemple la col·laboració amb el grup de música i ball tradicional Aires Vileros, l’Agrupament Escolta Turó del Drac amb la recuperació del Ball de les Cintes el dia del Ram, i el ball de caparrots del Comte Mal i Baltasar Calafat, l’Associació Margalidans Agermanats, l’Escoleta de Ball de Bot, els Dimonis de Hichat i la Parròquia de Santa Margalida.

Mantingueren l’Escola de Música Tradicional i realitzen la tècnica d’instrument amb el mestre Pere Joan Martorell dels Xeremiers de Son Roca i Murero Adoptiu.

La interpretació d’aquests instruments, com tantes altres músiques, han tocat el cor, els sentiments i han eriçat el pèl de molta gent en aqueixa terra, una cornamusa (nom que rep l’instrument mundialment), un flabiol que neixen de la Terra, dels arbres i dels animals, i ens retorna a la Terra amb les seves notes, ritmes i sons. Ara com es es un significatiu plaer  que els Xeremiers i Flabiolers de Santa Margalida pugin reguinyolar, sonar i tocar per tots els ciutadans del poble molts, molts i molts d'anys mes.














***

Recomano llegir el seu treball complet al següent enllaç.

LES XEREMIES

Com passen de ser un instrument musical a un símbol d’identitat?

Aina Torres Santandreu,

https://50anysintitutinca.blogspot.com/p/les-xeremies-com-passen-de-ser-un.html





4.8.26

LES BANDES DE MUSICA A SANTA MARGALIDA

 

LA BANDA MUNICIPAL.

 Les notícies més antigues que he trobat  de la Banda Municipal, de Santa Margalida, durant el segle XX,  es remunten a cròniques de la processó, sense especificar si era la del poble, és la de l’any 1910.  Ramon Rosselló ho va localitzar la notícia, que deia així: Alguns cantaires entonaven l’himne a Sor Tomasseta. Seguidament, venia la Banda Militar tocant un bell pasdoble.

 Els anys 11, 12 i 13 i 15, va quedar escrit de distintes formes, tals com, La musica, o la Banda de Música. Podem entendre que era la local, donat que del contrari, dirien si era d’algun altre poble.

  Per altres notícies, sí que sabem que els anys 1916  al 1919, hi hagué la Banda Municipal. El programa de La Beata de l’any 1917, diu  que el director de la Banda, era el professor Baldomero Astorga.

 

Però també trobem notícies seves, dient que a dia 2 de març de l’any 1916, en Dijous Sant, va fer un concert, organitzat pel Sindicat Agrícola Margaritense, explicant que la banda que dirigeix el gelós professor, el senyor Baldomero Astorga, en totes les vetlades, ha demostrat, estar en una envejable altura.

L’any 1919 el setmanari de Sóller, va deixar constància que Banda Municipal va concursar per les festes Sa Pobla, el dia de Sant Jaume, on el mateix dia 25, es va fer el segon concurs de Bandes de Música de tot Mallorca.


BALDOMERO ASTORGA

Baldomero  era un exmilitar, per tant, devia tocar amb la Banda de Música a l'exèrcit. Igual que altres músics  que vingueren a  parar a Mallorca, després  continuaren amb la música, participant o fins i tot creant als pobles bandes,  que per aquells anys, despertaven molt d’afecte entre la població.

Sabem que els anys trenta, va ser director de la banda de Santanyí, on encara el recorden, i a més han recuperat cançons com les Sales per pasqua.  

El programa de festes de l’any 1917 surt anomenat fent un concert a càrrec de  la Banda Municipal  dient: La Banda Municipal, que dirigeix el gelós professor Baldomero Astorga, tocarà el més escollit del seu vast, i selecte repertori.

A la pàgina de Santanyí se l'anomena, ressenyant el fet dels Salers i Quintos, i fins i tot recuperen algunes de les seves melodies saleres.

https://sites.google.com/site/agentsculturalssalesiquintos/santanyi

Mentre que a la pàgina publicada a la xarxa, del VI festival de Santanyí, l’anomenen al llistat de directors de la Banda Municipal de Santanyí.

 

http://festivalmusicasantanyi.com/artistes_ES.html

 

 

 LA BANDA MUNICIPAL ALS ANYS 50

A Santa Margalida, per ara no tenim constància de la continuïtat de la Banda Municipal, però sí que sabem que aquelles Sales,  varen ser interpretades  durant molts d’anys, fins i tot actualment  l’actual Banda fa una sortida aquests dies.

Per fer un poc d'història, de l'Antigua Banda de Música de Santa Margalida,  sabem que va tenir com a director,  tal com explica Antoni Gaya Alomar, a  Andreu Pol Mir,  nascut l'any 1897. Un  pobler que compartia la feina de fuster, amb  la de músic.  Segurament  var dirigir la banda, devers els anys 30.

Després va ser director de la Banda,  Jaume Alberti Ferrer de Pollença, que ho era abans de l'any 1950,  mentrestant dirigia, la banda de Música d'Inca,  i  la de Pollença.

La banda a l'esquerra.


UNS ANYS SENSE BANDA.

Una vegada desintegrada la banda, alguns músics pel seu conte, sortien a tocar les cançons de ses panades, i  diu na Maria Magdalena Gual,  que recorda com l'amo En Regalat, anava amb el bombo  i és paner, i passejaven  per ses cases, replegant panades i cantant una cançó, de la  que jo només record aquesta estrofa;   Si, si, madoneta, la mos heu de dar, la mos hem guanyada, de tant de cantar … Si no heu fet panades, ni coques ni rubiols... doneu-me un parell d’ous,  i no haurem vingut de bades.

Eren dos o tres músics, no record molt bé els noms, però l'amo En  Regalat tenia una panxa ben rodona, i amb  aquell bombo tan gran, feia planta.

Banda de Música de Porreres 1950


LA BANDA MUNICIPAL DE SANTA MARGALIDA.

Passats els anys, no va ser fins a l'any 1988,  en què per insistència de l'ajuntament, Jordi Rosselló Lliteras de Porreres, es va posar al davant, i va fundar, l'actual Banda Municipal de Santa Margalida, que encara dura, i que sigui per molts d'anys.



https://cosesdelcamp.blogspot.com/p/sa-canco-de-ses-panades-la-vila.html


***

CRONOLOGIA DE LA BANDA AQUELLS ANYS.

1910

Recollit per Ramon Rosselló Vidal

alguns cantaires entonaven l'Himne "Sor Tomaseta". Venia després la banda militar, tocant un bell pas doble.

1911

seguia la carrossa de la Beata acompanyada de nins vestits d’àngels; tancaven la desfilada les autoritats i la música.

1913

La banda de música que iba detrás interpretaba composiciones apropiadas.

1915

La Almudaina

La banda de música, que anava darrere, interpretava composicions apropiades.

1919

La Almudaina

La processó la  presideix l'ajuntament, i l'acompanya la Banda Municipal.

1926

Correu de Mallorca

Marxen al capdavant, les alegres "xirimies" i el tambor,  entonant la popular, "Sor Tomaseta a on sou",


***

ENLLAÇOS RELACIONATS
REVISTA SANTA MARGALIDA  NUMERO 0
Abril de l'any 1989

Dins poc temps Santa Margalida tindrà una gran Banda de Música



2.8.26

EL FUTBOL A LA VILA DE SANTA MARGALIDA.

 Antigament, el futbol  era anecdòtic, com a joc o esport. El començament tingué lloc a finals del segle XIX. Surt als diaris locals l'any 1984, amb el nom de foot-ball, però el primer equip a Espanya, no es va fer fins a l'any 1902. El primer  equip del Mallorca, es va fundar l'any 1916, mentre que el del Balear, va ser l'any 1920.

A Santa Margalida a la targeta postal del Margaritense, diu que sense seguretat, va començar l'any 1934 o 1936, però en dates fiables va ser l'any 1943, encara que de les temporades dels 1944 a 1968, hi ha poques referències. En canvi, a la Grokipedia, que fa un resum de totes les temporades, diu que es va fundar l'any 1955.

Al llibre "Margaritense, El fubol a la Vila, escrit per Rafel Bordoy i Gabriel Fuster, on han fet un ampli estudi  d'aquest deport en l'àmbit local, recollint  un bon grapat de fotografies  i records de margalidans, detallen a una fotografia de l'any 1935 els al·lots que hi participaren. 

Així mateix, fan un estudi de l'origen d'aquest esport a Santa Margalida i els llocs on jugaven i els que ho promogueren, llibre que vos recomano fer-li una lectura. 

Segons pareix, Joan Alba, mestre a l'escola Graduada, "D'alla Baix" li dèiem noltros, duia els nins a jugar a una finca seva veïnat de s'escorxador o "Es Matadero", Joan, qui fou batle durant la república, va ser el primer a promocionar el futbol, a la Vila de Santa Margalida.

Podem veure Guillem Crespi, Es Panderer. Bernat Fluxa, que estava a Sa Boleda. Miquel Bennàssar de Cals Fils. Mateu Perelló, És Costitxer. Benat Llull.
La foto ha estat millorada.





  


Aquest escrit va dirigit a esbrinar el programa de festes del mes de setembre de l'any 1950, per situar l'escenari d'aquell any en què hi feren dos partits de futbol.

El cas és que entre els jocs populars de les Balears,  segons Marc Segui Tugores, a la memòria del treball de fi de grau, escriu que en pilota es jugava, a l'All i al Mato, a part d'altres jocs com, l'Aranya, el Mocadoret, el Pisso, les Cent Pedres, Carreres de sacs o Cadires musicals. Jo rècord haver jugat a Tèa, Baldufa, a Bolles, a Guanyar terreny amb un ganivet clavat a terra, jugar d'Amagat, i mil coses més.

Vicari Rubí en el seu llibre, "En aquell temps", escriu  que  "Els primers futbolistes de la vila,  varen esser els al·lots  del "Hermanos", i el primer camp de futbol, un tros de camí per travessar S'estanyol". On a més escriu, que ja tenien una pilota per jugar a futbol, un balon, que fermaven amb un cordó, una vegada inflat. 

Record que nosaltres, li dèiem baló de cuiro, i que abans de jugar, li posàvem grassa de porc, a fi que la pell resistís millor. A dins, tenia una  cambra d'aire, que  inflàvem  de tant en tant, perquè no tancava massa bé. D'això, segur que cada vegada hi ha més poca gent, que ho recordi.

Sigui com sigui, l'any 1950 al programa de festes  de setembre, apareixen anunciats dos partits,  que es jugarien en es Cos, on ho devien habilitar com a camp de futbol, durant l'estiu.  Al programa està escrit així: Dissabte dia 2 de setembre a les 16 hores, jugaran els equips. Frente de Juventudes local, amb Ariany. Dilluns dia 4 a les 16 hores, jugaran els equips. Frente de Juventudes local, amb el C. D. Murense.



Va escriure Guillem Cantallops Barceló, a la revista de Santa Margalida número 4, del mes d'agost de l'any 1989, on recordava que en aquells  temps, crec que seria a mitjans dels anys 50, que ell juntament amb en Pep Monjo, van organitzar el primer equip de futbol,  que hi hagué a Santa Margalida, dient que a l'equip tots els jugadors eren aficionats, i que jugaven, a l'improvisat camp de futbol de S'Estanyol. A la formació de  l'equip, també hi va participar en Ramon Valls, perquè tot fos un èxit.

Tots aquests fets ens fan pensar, que  l'equip de Santa Margalida  es va crear aquells anys, segons totes aquestes informacions detallades, i que el Camp de Futbol de s'Estanyol, i l'equip creixeren conjuntament.

Al llibre del Margaritense, també parlen del patrocini del futbol, a conte del Frente de Juventudes, quan el delegat era Josep Monjo Oliver. Així mateix, detalla que els jugadors es canviaven la roba, primer a la caseta d'en Pere Pastora, i després es va fer càrrec  Enrique Moreno, de la banda de tambors i cornetes, que vivia a ses Cases Noves, i a mes era l'encarregat de S'Estanyol


Equip l'any 1944 i 45.
Es pot veure a Enrique Medina de Sa Boleda, Gabriel Ribot, Joan Monjo, És Ros. Guillem Perelló, Escola. Pere Joan Vives. Bernat Molinas de s'Estany. Joan Serra Salva. Antoni Orininas, Pons. Antoni Quetlas.  Foto millorada artificialment.

El promotor dels inicis del futbol, als anys 50 va ser  Damià Serra Llompart, conegut per s'Hermano Damià, jo li deia el Tio Damià donat que era família del meu repadrí per part de la seva mare. El nom oficial era Hermano Sabino Anselmo.  Ho feu amb l'ajuda  de Rafel Matàs Moll, que enviaven a jugar als nins a una esplanada prop del poble.

S'Estanyol, el Vicari Rubí el va descriure, com era a principis del segle passat, i l'origen del seu nom. De fet, jo sempre ho havia relacionat, la paraula Estanyol, com un lloc per anar a tirar escombraries. Actualment encara fa les funcions de punt verd.

En el meu cas, per mi de petit, era un lloc de pas diari, d'on tinc molts de records, i anècdotes, d'aquell paratge que anava canviant  de fisonomia, per als abocaments que hi feia la gent.   


Partit de futbol al programa de festes de l'any 1950.


ÉS CÓS.

Aquest programa, surt  com aquest, any els partits es jugaren a ES CÓS, sense haver trobat de moment  altres anys, que hi disputessin partits  de futbol. Així mateix, també el mateix any, hi feren carreres pedestres, el que  és ben probable, que fos en dos llocs diferents. Podria ser fos més avall, al Cós de Just, finca que ja surt el nom als escrits del vicari Rubí.

El que és clar, és que a l'hivern, no era un lloc adequat per disputar partits de futbol, pel fet que estava sembrat, i el terreny argilós no era el més adequat per la humitat.

De la foto aèria de l'any 1952,  es pot veure l'estat que estava aquell any.



S'ESTANYOL

 Vicari Rubí

La Vila abans de 1925.

 

A la Vila, com a molts de pobles, hi ha un camp de futbol. Al nostre li diuen s'Estanyol, nom que em sembla molt bé i ben encertat, perquè fa referència a allò que era abans el solar on avui hi ha el camp per jugar a futbol. Allò era un solar gran, que ningú no sabia de qui era, que ningú no va reclamar mai com a propietari i que el poble ho tenia com a comuna, on hi duien a tirar tot allò que feia nosa.

 

Més o manco enmig d'aquest gran solar hi havia una bassa d'aigua, no puc dir exactament ni la grandària ni la fondària, però gran a bastament per tenir tot l'any, sobretot d'hivern, aigua estanyada. D'aquí venia dir-li s'Estanyol, per significar que tenia un estany petit i, al mateix temps, fer notar la diferència amb s'estany de Son Bauló, a la vorera de mar, que era molt més gran.

 

Aquell petit estany, que bona part de l'any tenia aigua a causa del temps més plujós, no sols va servir per posar nom al solar on estava, sinó que totes les finques de per allà prop, encara que tenguessin un altre nom registrat, els vileros les deien s'Estanyol.

Degut a l'abandonament del solar de s'Estanyol, que per altra part era terra prima, on les pedres hi sortien damunt, tothom que tenia "escombros" (sic) els duia a tirar per allà; estava tot ple de caramullets de mitges carretades de coses inservibles, sense que ningú hi tengués res a dir.

 

Com és natural, dins el solar, entre els caramulls de deixalles allà des-carregades, sempre hi sortien herbes que servien de pastura a qualque guardeta de cabres que se les menjaven fins a les arrels. Qualque porqueret que passava per allà, amb una guardeta de porcs magres, també els entretenia fent-los pasturar dins aquells "escombros "; si feia calor, els menava fins a la bassa perquè es bolcassin dins el llot, allò era una vertadera dutxa porquera.

 

Una de les herbes que creixien per s'Estanyol eren les metzineres, una mata espinosa que feia molt de fruit en forma de bolles, un poc més petites que una nou i d'un color groguet que feien mengera. Però ni cap animal en menjava ni els al·lots les tocaven, perquè aquelles bolles tan "guapes" tenien fama d'estar plenes de verí. Hi ha un refrany que diu: poques metzines no maten, però n'hi ha un altre que diu: val més sa que guarda que sa que cura; així que no proveu de menjar metzines i no vos faran mal.

 

Una altra cosa que cridava l'atenció dins el solar de s'Estanyol era que quan es moria qualcú hi duien a cremar la palla de la màrfega. Per entendre això, heu de saber que tots els pobres i molts de rics- dormien damunt una màrfega, que venia a ser un matalàs sense llana, ple de palla llarga, que li deien palla d'ordi i cada any la canviaven. Era una palla blana, humil i que no feia pols. Quan a una casa hi havia un mort, era costum cremar aquella palla, i per això la duien a buidar a s'Estanyol, o bé al coster que hi havia entre és mirador de l'Església i sa carretera de Muro, que estava molt abandonat. Quan havien buidat la màrfega, guardaven la tela i cremaven la palla i l'endemà de matí no en quedava més que un caramullet de cendra i tal volta un poc de fum. Era una manera pràctica de netejar aviat la casa i allunyar un poc el pensament de la mort.

 

S'Estanyol confrontava per la dreta i per l'esquerra amb el camí que en diuen de ses Rotes, on molts de vileros hi tenien figueres i un petit cobert per engreixar els porcs. Era un camí molt transitat per la gent que anava i venia de la rota, on hi cuidaven figueres de moro, figueres de cristià, ametlers, prunes del bon jesús i de frare llarg, codonyers... En aquest camí, uns cent cinquanta metres abans d'arribar a s'Estanyol, hi havia unes quantes cases a cada banda que les deien "ses cases de s'Estanyol". Aquestes cases estaven habitades i més que cases eren casetes de planta baixa i pobres, com s'usava llavors. D'aquelles cases no en queda més que esboldrecs i runes que a ningú no interessava.

 

Els "Hermanos" de la Salle, que tenien escoles obertes a la Vila, ja tenien una pilota per jugar a futbol, allò que en deien un "balón", que s'inflava amb una bomba d'inflar bicicletes i el lligaven amb un cordó de sabates. Cada punt.es desinflava i venga desfermar, inflar i tornar a lligar, cosa que era un mai no acabar. Els diumenges, o els dijous al capvespre, que era l’única tanda sense escola de la setmana-, quan feia bon dia, els "Hermanos" convidaven els al·lots per anar a passejar. Quan s'enduien la pilota de futbol, que era la il·lusió dels al·lots, anaven a s'Estanyol i allà, dins el camí ple de pols a l'estiu i de bassiots i fang a l'hivern, armaven un partit de futbol on ningú no guanyava ni perdia i tot és reducte a tirar puntades de peu a la pilota, que ja era molt. Anaven allà, encara que fos un lloc molt degradat, perquè allà es podien esbravar de pegar puntades de peu sense fer mal a ningú.

 

Tal volta aquells primitius partits i aquella primitiva pilota tan bona de desinflar, que qualcú recorda, varen esser motiu perquè s'hi fes el que ara és  camp de futbol de s'Estanyol. Qui podia pensar que aquell camí ple de clots, fang o pols, l'havien d'asfaltar? Qui podia pensar o dir, quan el camp de futbol de més prop era a Inca, que damunt els "escombros" i s'Estanyol hi arribarien a fer un camp de reglament amb totes ses campanines per jugar par-tits de futbol, estibat de gent, venguda a posta de tot Mallorca?

 

Per aquestes quatre retxes, els qui heu conegut s'Estanyol ple de caramullets de fems, metzineres, pastura de cabres i de porcs, amb una bassa d'aigua, plena de llim i amb qualque granot, vós recordareu bé del temps passat i que el que dic correspon a la realitat de llavors, encara que trobeu que hi manca qualque cosa.

 

Als que hi heu vist sempre el camp de futbol, vos recordarà temps més pobres que els actuals, temps en què tot es feia "a lo pobre" i a la menuda, tan diferents d'ara en què tot es fa en gros. No en queda res d'aquell Estanyol, ni cabres ni porquets, i gràcies que, en bon encert, n'ha quedat el nom, que farem bé de conservar com a recordança del que ja ha passat a la història.

 

Els primers futbolistes de la Vila varen esser els al·lots de l'escola dels "Hermanos" i el primer camp de futbol, un tros de camí per travessar s'Estanyol

Foto aèria de s'Estanyol l'any 1952, 
on encara es pot apreciar restes de la llacuna o estany.



***

ALTRES FOTOS

Dinar de pares dels jugadors a S'Estanyol.


***

Instantània del partit Margaritense- Mallorca. Foto Torello.
Millorada artificialment.



***

S'Estanyol 1994




***

1994
***


https://cosesdelcamp.blogspot.com/p/el-futbol-la-vila-de-santa-margalida.html

14.7.26

SES FONTS D'ES REBOSTER

 

Les fonts de Santa Margalida, que brollen  de l'aigua arreplegada a Maria de la Salut, fou un tema polèmic,  durant els anys de la segregació dels dos  pobles.

Les terres que confronten. Des del Turó d’en  Xeu,  amb el Turó de sa Bisbal,  fins a arribar al  Turó d’es Pujol,   dins el terme  de Son Perot (Maria de la Salut), formen triangle cap a Santa Margalida, partint  des d'Es Velar, als Turons de  Son Fluxa, i Son Femenia.

Durant l’època de pluges,  Sa Bisbal i voltants, emmagatzemen les aigües  dintre del sistema rocós, i que es filtren per les escletxes que es formen entre les roques poroses.  Al contrari de les fonts Ufanes,  aquestes brollen llargament, i brollen en  diverses fonts, mirant cap al sementer de terra bona, anomenat és Reboster, que està  a la part baixa.  

Són terres  d’argila blanca, que entre les propietats tenen conservar la humitat.  Es podien  regar a l’estiu, mitjançades mines, i qnacs d’origen islàmic,  que omplen pous i safareigs, als horts anomenats amb el  no de s’Hort d'es Pujol, s’Hort d'es Mestre, s’Hort d’en Carreres, s’Hort d’en Domingo, s’Hort d'es Reboster,  o s’Hort d’en Degollat, entre d’altres.

Aquestes finques que eren destinades, a cultivar hortalisses, per  omplir és rebosts, dels habitants de la vila de Santa Margalida.

Sa Bisbal, va ser durant molts d’anys, objecte  de discussió, amb motiu de la separació de Maria de la Salut,  fins que l'any 1836, arribaren a un acord,  per part dels dos pobles. Venia a dir, que mentre els propietaris, que la majoria eren de Santa Margalida, seguirien pagant les contribucions i  arbitris, o els imposts   al seu poble,   la propietat correspondria   al terme de Maria de la Salut. El límit seria, i és, del camí vell de Muro cap a dalt. Segons va publicar Tomeu Pastor. 

A la prehistòria, a la Murada d'es Velar, s’hi establiren distintes civilitzacions,  des de la Cultura Talaiòtica  fins a la Islàmica, ja que a aquells paratges cobrien les necessitats bàsiques. Prou Aigua per alimentar les persones, i els animals  domèstics.   Als seus peus tenien, la Font d'es Pujol (avui abandonada), i més tard el pou d’Heró. Així que entorn de l’any -1300 aC, al  començament del període Talaiòtic, ja habitaven  per aquest indret.

A l’any -123 aC amb l’arribada dels romans, i més tard  els àrabs, aquests darrers, foren els que dissenyaren les estructures, que avui encara es conserven, per canalitzar aquestes aigües superficials, tan necessàries per al camp durant l’estiu.

 

S’HORT DEN DEGOLLAT

El nom de per si ja crida l’atenció, segurament li ve,  per  la gran quantitat de forats on i surt aigua, o  per al prim forat on degolla  la font. Com diu Tomeu Pastor, en ser la darrera font de sa Bisbal,  podria regalimar l'aigua  molt.

 

Posant molta  imaginació, podria ser, que hi hagués hagut algun succés dramàtic, ja que les aigües es va privatitzar, per imposició del règim feudal, després de la conquesta. Les fonts que  ja existien de durant l’època Islàmica,  eren públiques. Però no he trobat cap llegenda, per poder-la contar.

 

Aquesta finca després de la segregació de Maria de la Salut, a 1836 (segle XIX), encara tenia 28 quartons. 14 a la part de la Bisbal,  on hi havia les cases de la possessió,  i 14  quartons dins el terme de Santa Margalida,  on hi havia les Cavalleries, i les solls per engreixar porcs, els galliners, i altres animals de la finca.

 


PERSONATGES.

El que més m’ha cridat l’atenció són  les persones  que visqueren a aquesta finca,  o que  fins i tot hi naixeren, que són:

JOAN ORDINAS TOUS,  nascut a 1.839. Famós baríton reconegut internacionalment, propietari  de la finca, va fer construir, un xalet amunt  la font d’origen àrab, que dona nom a la finca.  Deien que seria un regal a la seva futura esposa, una vedet italiana, que al final no va ser. 

Als voltants de la mansió tenien un  jardí, amb tarongers i fruiters, amb molt bones vistes al poble de Santa Margalida. Amb el temps, i  després d’haver perdut la veu una temporada, s’embarca amb negocis d’òpera, que no anaren del tot bé, i va oferir la finca  a un familiar  seu,  perquè la compres.

JOSEP GARAU TOUS. (nascut a 1.855) Va comprar la propietat, i entre altres coses  va utilitzar  les paises, per amagar el contraban. Va ser notícia, l’apressament  de 450 kg de tabac.  Josep era conegut,  per la seva fàbrica de tabacs a l’Alger,  la que amb els anys, fundaren una societat amb el Jove de Can Verga,  que havia nascut l'any 1880. Una cimentera, encara dur el seu nom, Cimentera d'en Verga a sa Bisbal. Estava  a la part alta, de la Font d'es Pujol

 

RAFEL GARAU PLANAS  (nascut a 1.888) Fill de Josep Garau.  El jove vivia a Santa Margalida, i controlava   el negoci del tabac  a Mallorca, acaba assassinat  dia 29.12 1916,  quan tenia 28 anys, a El Grau de Valencià.

JOAN MASCARO FORNES.  (nascut  a 1.897)  a la part de dalt, de les cases de sa Bisbal, va passar els primers  anys de la infància a aquesta finca, on treballaven els seus pares.  En emigrar els seus pares a Alger, treballaven a la fàbrica del propietari de S'Hort d'en Degollat, que era Josep Garau.   Joan va quedar a  càrrec dels seus tios.  És conegut de tots, per les seves obres,  traduccions, del que va ser professor d'universitat mentre vivia a Cambridge.

Tots ells begueren de les aigües de la font.

***

S'HORT D'ES MESTRE.

 

Passat es camí den Porrillo, ve can Tomeu Mariando i es Pujol,  esta a la part de dalt ( Sa Bisbal) dins el terme de Maria de la Salut. A l’altra part del camí vell de Muro,  en front  des Pujol  hi la font de s’Hort des Mestre. Que  temps enrere  era de la família del Secretari ( Família Santandreu).

 

Es una mina d’origen Islàmic, amb pous de oreig del tipus “qanat”. Actualment l’aigua esta contaminada per nitrats, degut  les explotacions agrícoles intensives.  Tens enrere  hi hagué  un moli fariner,  que utilitzava l’aigua  per moldre el blat o  altres cereals.  Se conserva en molt mal estat.



 

 

 

 

 

SA FONT DES PUJOL.

 

Aquesta font ja esta documentada a 1.247. on va quedar escrit: “ la font neix dins el terme de Maria però rega terres de Santa Margalida” Avui en dia encara te un safareig ple d’aigua, i a mes els sobrants surten per dos ramals  a disposició del regants veïnats.

 

En temps de la Cultura Talaiòtica , i fins i tot Pretalaiotica  el poblat que residia a la Murada des Velar, on hi havia dos talaiots avui derruïts aprofitaven aquesta font per  la població.

 

La mina des Pujol que te uns 60 metres, avui en part coberta per batzers, fou dissenyada durat l’època islàmica.  Un alta mina   a vora el  creuer de Maria  també es troba en el mateix estat,  encara que les aigües pareix que no es retenen. Es probable que amb albellons  alimentin el Pou d’Hero


***

 

 

 


 

 

Vista aèria Font des Pujol

 

 

 

 

 

 

ES POU D’HERO.

 

Aquest Pou desaparegut durant mols d’anys, fins que a 1.996 fou excavat i restaurat.  Al seu entorn hi ha moltes llegendes des de que hi havia  un poblat  que tenia el cementiri al Velar.  A dir de la gent, que anomenaven Clapers als Talaiots, o Cementeri dels moros a estructures antigues, no es estrany  que es repetir altres llegendes com la des les troballes de verges o Santes.  Pareix esser que una estàtua de Santa Margalida  anava i venia  fins que al final  volgue estar a on avui  hi ha l’església de Santa Margalida per decisió divina. Anys mes tard el Compte Mal  tingue el seu palau i els jardins envoltant l’església.

 

Lo Cert es que el mot  Hero ja estava documentada a 1.250. i diu així ;“Donem i cedim a vostè Berenguer Arnau d 'Illa, ciutadà militar, i els darrers successors per sempre, totes les justícies a les alqueries anomenades de Sta. Margalida d'Hero»” citat al privilegi que va donar Jaume I a Berenguer Arnau.

 

Per altra banda Hero que prové del grec  significa heroi  o pot esser el nom amb la mitologia grega  “Hero i Leandra”, una historia que pots llegir pitjant el seu nom.



 

 

La part històrica  i la part de llegenda  al final d’aquest escrit


De les característiques de la fonts, ho pots llegir als enllaços.

***





INDEX ENLLAÇOS:

FONT DE S'HORT DEN DEGOLLAT

FONT DE S'HORT DES MESTE

FONT DES REBOSTER

FONT DES PUJOL

ES POU D'HERO






***


FONT DE S'HORT DEN DEGOLLAT

Municipi.- Santa Margalida | Lloc.- Hort den Degollat - Rústic | Ús.- Hort | Tipus.- Mineta  |  Situació: Google Maps  (31 S 507694 4393961 ) | Alçada.- 70 msnm

  Aquesta font es troba molt a prop de la Vila de Santa Margalida, a l'Hort den Degollat. És una mineta que acaba a una capella de grans dimensions. Damunt la capella hi ha un bon mirador cap a Santa Margalida i damunt la mina hi ha la casa de l'hort.

La capella és tota de marès, amb bancs de pedra a banda i banda. Enmig hi ha una gran pica a nivell de terra, pareix que abans hi podia haver una escalonada per davallar un poc però ha desaparegut. A dins una capelleta al fons de la gran capella hi ha un finestró que permet observar l'interior de la mina. Sa mina és de secció rectangular, parets de pedra seca forrada de ciment els 0,80 m. de terra al nivell des finestró; ses parets són verticals i sa coberta és de lloses planes. D'aquesta manera, tota sa mina (de llargària no determinada) es converteix en un gran dipòsit de reserva.

Sa mina te un recorregut irregular i sembla que té una longitud de més de 8 metres tirant de cap a la dreta vist des de sa boca. L'aigua cau directament dins una pica d'on surt una canal que passa per davall el banc del costat esquerre i arriba fins a l'hort. Una canal davall un marge acaba en un pou i per aquest i un albelló va cap avall en direcció a sa Síquia Reial, segurament aportant abans aigua a altres horts.

 Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 12- 2011 | Revisat.- 04/ 2018




 




https://sites.google.com/view/fontsdetramuntana/pla/santa-margalida#h.p_gDiS_Itu0bgY

 


***

 

FONT DE S'HORT MESTRE

Municipi.- Santa Margalida | Lloc.- es Pujol - Rústic - Privat | Ús.- Molí fariner | Tipus.- Qanat  |  Situació: Google Maps  (31s 508186 4393338) | Alçada.- 77 msnm

 Font situada a sa part de migjorn des poble, a pocs metres de sa partió amb Maria de la Salut i just davall sa carretera MA-3521 que va de cap a Muro.

 Es tracta d'una font de mina de possible origen islàmic tipus 'qanat' amb 3 elements importants:

 - Mina de captació que va per davall el safareig i transcorre pel costat de sa carretera a 3 metres per davall d'ella amb 7 o 8 pous de ventilació, avui tots condemnats excepte un ben visible.

 - Mina o albelló de desguàs que va des de sa mina de captació abans descrita fins a un lloc enmig de s'hort (75 m.) on passa a ser canal a cel obert ( 60 m.). fins arribar al molí.

 - Molí fariner en estat ruïnós però que conserva es rodet i altres elements propis; era es principal destí de s'aigua d'aquesta font (a part de reguiu); el sobrant anava a caure a sa síquia real.

 Sa inspecció visual dels elements ha estat fins ara molt limitada però aquestes afirmacions i detalls surten de sa boca de mestre Gabriel Calvó ''fonoll'', margalidà que hi va fer feina 50 anys a s'hort des Mestre i voltants.

 Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- Abril 2018



 https://sites.google.com/view/fontsdetramuntana/pla/santa-margalida#h.p_gDiS_Itu0bgY

 

***

 

FONT DES REBOSTER

 

Municipi.- Santa Margalida | Lloc.- Hort de Raboster - Rústic | Ús.- Hort | Tipus.- Qanat  |  Situació: Google Maps  (31 S 507918 4393698) | Alçada.- 76 msnm

 Font situada a l'encreuament de dos camins, sa carretera MA-3521 que va a Muro i es camí des Reboster que va de cap a Santa Margalida. Damunt el que era el pou mare hi ha una gran torre que feia de dipòsit de l'aigua que s'extreia quan s'hi va instal·lar un motor, nombrosos degotissos testimonien gran activitat en temps passats.

 La mina va per sa part dreta des camí homònim en direcció a Santa Margalida, comença a uns 6 metres de fondària, té una longitud d'uns 125 metres amb i secció rectangular (0,50 x 1,20 metres) amb coberta plana de lloses; hi ha dos pous d'oreig, de secció quadrada (uns 0,60 x 0,60 metres) fets amb peces de marès.

 Un està a uns 12 metres de la torre o antic pou mare i està tapat amb les restes d'una pica de pedra massissa rompuda; s'altra està a uns 50 metres abans d'arribar al safareig. No descartem que pugui haver un tercer pou totalment condemnat.

 Al safareig (12 x 10 x 1,8 metres) sols s'observa un petit forat a mitjana alçada que dóna accés a la mina i que a la vegada converteix a tota la galeria amb un gran dipòsit per reserva d'aigua. Des d'aquest punt tot el que s'observa de l'interior de la mina és fet de marès.

 Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Creat.- 12- 2011 | Revisat.- 04/ 2018



 https://sites.google.com/view/fontsdetramuntana/pla/santa-margalida#h.p_gDiS_Itu0bgY

 

***

 

FONT DES PUJOL 

Municipi.- Santa Margalida | Lloc.- es Pujol - Rústic - Privat | Ús.- Agrícola | Tipus.- Mina  |  Situació: Google Maps  (31 S 508408 4393101) | Alçada.- 74 msnm

 Inaccessible font situada a sa part de migjorn des poble, a pocs metres de sa partió amb Maria de la Salut i just davall sa carretera MA-3521 que va de cap a Muro. Font documentada al 1247 (EK Aguiló BSAL XIII, pag.287) on diu que la font neix dins el terme de Maria però rega terres de Santa Margalida.

 Un enorme i espès batzer impedeix accedir a sa mina i per tant aportar qualsevol informació sobre dimensions i tipus de construcció d'ella. Anomenada en alguns llocs com a ''sa mina des Pujol'', està a sa vertical des camí que davalla de sa finca ''es Pujol'', camí que havia de donar accés des de sa finca a l'enorme ''hort des Pujol'', lloc com era coneguda tota sa contrada.

 El que si està clar, és la seva situació; just de davall es batzer, surt un albelló fet de marès (0,60 x 0,50 m.) que va ben ple d'aigo, visible uns 25 metres més avall on s'albelló té una obertura a dalt i on ja es converteix en canal a cel obert; en uns 35 metres més, s'aigo es descarrega dins un safareig (120 m2) i que a hores d'ara està totalment ple.

 De sa part contrària des safareig, comença una altra canal per reg que de seguida es desvia en dos ramals més que donen subministrament als nombrosos regants que segons un veïnat en tenen dret d'empriu.

 Coordenades.- Graus decimals i (UTM) | Datum.- WGS84 | Data.- 12/ 2017



 https://sites.google.com/view/fontsdetramuntana/pla/santa-margalida#h.p_gDiS_Itu0bgY


***

ES POU D'HERO

El pou d'Hero es localitza molt a prop de la vila de Santa Margalida, a la cruïlla de la carretera de Santa Margalida a Ariany (Ma-3340) amb el camí de Son Fum. La tradició explica que, als voltants, hi havia un poble que ja existia en temps prehistòrics; s'anomenava Hero i tenia el seu cementiri al poblat talaiòtic des Velar (es Cementeri des Moros). En època andalusina o musulmana, Hero donava nom a una gran alqueria, de 20 jovades d'extensió. Al Repartiment de després de la conquesta, Hero (com tot el districte de Muruh) va correspondre al Comte d'Empúries, Ponç Hug, que va cedir aquesta alqueria, amb categoria de cavalleria, a Berenguer Arnau d'Illa.

La notícia més antiga que tenim del topònim Hero és un Privilegi, del 1250, en què el rei Jaume I va atorgar a Berenguer Arnau d'Illa la jurisdicció sobre les alqueries de Santa Margalida d'Hero: «Donem i cedim a vostè Berenguer Arnau d 'Illa, ciutadà militar, i els darrers successors per sempre, totes les justícies a les alqueries anomenades de Sta. Margalida d'Hero». El llogaret va decaure durant el segle XVI, mentre s'anava formant el nucli actual de Santa Margalida i, poc després, va ser completament abandonat. Fins i tot el pou va estar a punt de desaparèixer, fins que les excavacions i la corresponent restauració del 1996 van recuperar el conjunt del pou (mota, esglaons, coll i els 4 pilars i els 2 travessers de fusta) i ara és una bona fita d'aquest substrat antic de Santa Margalida, que voreja la llegenda.



https://www.ultimahora.es/xaloc/historia/2023/02/08/1870517/historia-mallorca-trobada-invencion-imagen-santa-margalida-poblado-hero.html



PROGRAMA DE LES FESTES DE LA BEATA, DE L'ANY 1917.

Aquest any va caure en dia 2 de setembre, i feren dos dies de festes. El vaig trobar publicat a la Revista Can Picafort de l’any 1997, on es...